El municipi de Cornudella de Montsant (el Priorat) té una superfície de 63,5 Km2, essent el més gran del Priorat. Està banyat pel riu Siurana i delimita amb tres municipis de la seva mateixa comarca (la Morera de Montsant, Ulldemolins i Porrera), un municipi de la Conca de Barberà (Vilanova de Prades) i tres municipis de Baix Camp (Arbolí, la Febró i Prades).
Es compon de tres nuclis de població:
El Montsant i la Serra de Prades han estat dos llocs poblats des de la Prehistòria. A Siurana s’han localitzat nombrosos tallers de sílex i prop de Cornudella hi ha vestigis de sepulcres de lloses neolítics al mas de l’Abella i al mas d’en Lluc. A la vessant obaga de Gallicant hi ha vestigis de pintures rupestres d’estil esquemàtic.
Coneixem molt poc de l’impacte de la cultura ibèrica a la població i del pes que hi va tenir la romana, encara que sabem d’alguns jaciments rurals -vil·les- en base a la troballa de ceràmica romana en diferents llocs del terme.
Dels temps de la invasió àrabo-musulmana tenim importants vestigis com el castell de Siurana, l’existència d’un altre castell, ara quasi desaparegut, a Albarca, junt a la localització de tombes excavades a la roca en diferents punts del municipi.
Ara bé, la primera referència de Cornudella de Montsant no la tenim fins després de la conquesta cristiana o feudal. Cap al 1162 el Comte de Barcelona, i després Albert de Castellvell, van donar el lloc a un cavaller i carta de població als habitants. L’any 1173 es va crear la Baronia de les Muntanyes de Siurana, després de Prades, en fitar els territoris de l’antic distriscte musulmà de Siurana.
En aquell temps hi va haver una disputa per les primícies de la parròquia de Cornudella de Montsant entre el rector de Siurana i la Cartoixa d’Escaladei, que va acabar amb una concòrdia el 1228.
A principis del segle XIII es coneix l’existència de càtars, així com en altres punts de la comarca, que sembla ser estaven força arrelats a la zona.
Cornudella de Montsant va formar part de la Baronia d’Entença i des de 1324 del Comtat de Prades. Va ser donada en esponsalici per Ramon Berenguer i la seva esposa Blanca, i per Pere Berenguer (germà de Ramon Berenguer) a Joana (la seva filla). El 1408 el rei Martí l’Humà va perllongar per cinc anys els impostos municipals per continuar les obres de les muralles i el 1462 la Generalitat es va adreçar al poble perquè s’alcés en armes contra el rei. En aquest segle es va traslladar l’antiga església de Sant Miquel de la Plaça Major al lloc on hi ha l’actual, i s’hi va aixecar un campanar el 1500.
Quant al poblament, consta que el 1497 hi havia 64 focs, el 1515 un total de 115, i el 1553, 115 laics i 3 de capellans. Tot i aquestes bones perspectives al segle XVI, a la centúria següent la carestia va afectar el poble, de manera que l’any 1630 el comú va haver de comprar blat fora vila. El 1650, durant la Guerra de Separació, els francesos van saquejar el poble, van cremar l’arxiu parroquial i van profanar l’església. En desgreuge, el poble va votar la vuitada de Corpus. L’any 1684 va obtenir el privilegi de fer mercat els dimarts.
Al segle XVIII el poble va experimentar un fort creixement demogràfic i econòmic: de 110 veïns el 1708 a 1982 el 1787, amb deus capellans, dos notaris, 98 menestrals i un oficial reial. En aquell temps també hi funcionava un molí paperer. L’any 1761 es van aprovar les ordinacions municipals, és a dir, es van recopilar per escrit les normes que havien regit la vila fins llavors.
Durant la Guerra del Francès es va organitzar un sometent de 200 homes que va participar en la conquesta de Falset el 1809. Amb tot, el 1811 el poble va ser ocupat per les tropes de Napoleó, que hi van entrar diverses vegades fins acabar la guerra. Cornudella de Montsant també va patir les turbulències del segle XIX, amb l’aixecament el 1821 de l’absolutista Vinyes contra el govern liberal, mantenint una junta absolutista amb autoritat a tota la comarca fins el 1922.
Durant la Guerra dels Malcontents el veí Joan Rebull va iniciar la revolta i el 1827 el coronel La Guàrdia va muntar un batalló de carlins que va actuar per la comarca. Amb la primera carlinada hi actuà Tristany i hi va haver un batalló de nacionals. A la darrera carlinada es va formar un batalló de liberals i l’església es va fortificar.
L’any 1819 Cornudella tenia 314 habitants. El 1842 en tenia 1637, i el 1857 en va arribar a tenir 2518, tot i una forta mortaldat per l’epidèmia de còlera de 1854. Amb la fil·loxera i la pedregada de 1899 la població va experimentar una forta davallada.
L’economia de la vila al llarg del segle XIX es va basar en l’agricultura, l’explotació de mines de plom i coure, l’apicultura, la cria de cucs de seda i ramaderia de llana. Hi havia deu molins fariners, un d’oli i quatre fàbriques d’aiguardent. L’any 1890 es va acordar construir l’actual casa de la vila, iniciada sis anys més tard.
A Cornudella de Montsant funcionen dues societats agrícoles, la Cooperativa, nascuda el 1904, i el Celler Cooperatiu, de 1918, amb el celler construït per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1919. Aquell mateix any sorgia la societat cultural Íntim, i el 1932, La Renaixença.
En el transcurs dels primers dies de la Guerra Civil, que va esclatar el 17 de juliol de 1936, començà a funcionar el Consell Administratiu a manera d’ajuntament provisional. Aquest Consell va firmar una sèrie d’acords i va prendre una sèrie de mesures per assegurar la supervivència i la seguretat de la població.
A Cornudella de Montsant, així com en molts d’altres pobles de la Península Ibèrica, els temples religiosos van ser saquejats i, en alguns casos, cremats. Moltes imatges de sants i pintures, de gran valor artístic, es van salvar de la foguera gràcies a que el Sr. Mallol, mestre de l’Escola de Belles Arts, les va retirar a diferents llocs. Després de la guerra, la imatge de la Verge del Patrocini va ser trobada a França, junt a la de la Mare de Déu de Siurana, mentre que la de Sant Joan es va trobar a Reus.
El 15 de gener de 1939 la vila va ser ocupada per l’exèrcit franquista. El 18 de gener es va crear una Comissió Gestora que es va fer càrrec de l’ajuntament fins que va desaparèixer el 30 de gener de 1949, any en què es va formar un nou ajuntament. Aquest últim va promoure una sèrie de mesures, algunes d’elles encaminades a la millora d’obres públiques. Així doncs, durant la dècada dels anys 50, l’ajuntament va treballar en la millora de la canalització de l’aigua des de la Gritella i les Fontscaldes, de propietat municipal. Així mateix, també es va millorar el clavegueram municipal.
L’any 1976 es va constituir la colla castellera dels Brivalls de Cornudella. Uns anys abans es va construir el Pantà de Siurana amb el projecte de nodrir d’aigua el de Riudecanyes. Cal dir que Cornudella de Montsant també ha comptat amb importants artistes com Esteve Roig Pallejà, Lluís Roig Aguiló, Manel Peris, Juli Piñol Vallverdú i Domènec Mestre, i ha estat motiu d’inspiració dels pinzells de J.M.Morató i Joan Miró, emparentat amb el poble per via paterna. No oblidem que el poble ha gaudit des d’antic amb una intensa vida associativa i cultural. En són testimonis, entre altres, la Colla de Gegants de la Vila, els Grallers de Cornudella, el Grup Sardanista Montsant, el Club Nàutic Cornudella, les associacions de veïns i amics d’Albarca i Siurana, els equips esportius, etc.