Ajuntament de Cornudella de Montsant

Cornudella de Montsant té un ampli ventall de festes tradicionals i populars, que ofereixen uns bons moments d’esbarjo i relació tant a la seva gent com als de fora.

Per gener es comença amb la Cavalcada de Reis, el dia 5 per la tarda. El poble els rep amb entusiasme al Pla de l’Església, i després de fer el discurs oficial, Ses Majestats passen a fer el repartiment de regals de balcó en balcó.

El dia 17 de gener és la celebració de Sant Antoni, amb la benedicció dels animals i l’anada a l’ermita de Sant Joan del Codolar, on es fa missa en honor a Sant Antoni Abat. Qui vol, després de missa, es queda a dinar per les rodalies del santuari. Es tracta d’una festa molt celebrada antigament pels pagesos i els traginers. 

Pel febrer es celebra el Carnaval, on els cornudellencs segueixen des de fa anys la tradició de disfressar-se. El dissabte a la tarda es fa el Ball de Disfresses per la mainada, amb pluja de caramels i confeti. A la mitja part se’ls reparteix regals i berenar. A la mateixa nit, té lloc el Gran Ball de Carnaval per tothom, amb concurs de disfresses inclòs. L’endemà, és a dir, el diumenge per la tarda, es fa l’entranyable sardinada popular i un espectacle divers per acomiadar la festa.

A finals de març se celebra la Festa de l’Arbre, amb la tradicional plantada d’arbres i arbustos, i amb esmorzar popular per a tothom.     

La Setmana Santa té lloc durant el mes d’abril. Al Diumenge de Rams, abans de la missa, hi ha la benedicció de palmes i rams al Pla de l’Església. El Divendres Sant és el dia en què es fa el Viacrucis al Calvari, i a la nit, la processó del Sant Enterrament pels carrers de la vila. A més a més de celebrar els oficis litúrgics corresponents, Cornudella de Montsant aprofita la gran afluència de turistes per a organitzar diversos concursos. Entre ells es troba el Campionat de Play Station i la tradicional i divertida “Baixada de Trastos” pels carrers de la vila, que finalitza amb un piscolabis popular. El dia de la Mona (dilluns després del Diumenge de Pasqua) culmina la setmana festiva: és tradició que tots els cornudellencs vagin a menjar-se la mona al camp.

La Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, podem comprar les roses i els llibres a la tradicional parada que s’organitza al Pla de l’Església. Albarca compta amb una de les poques tradicions locals sobre Sant Jordi, anteriors a l’actual diada del llibre i la rosa. Es tracta d’una feta votada, anterior al segle XVIII, per demanar la protecció del sant contra les picades dels escurçons i escorpins. A començaments del segle XX, els joves d’Albarca hi pujaven tot disparant trets amb les seves escopetes en senyal de feta. En l’actualitat s’hi diu missa el mateix dia 23 d’abril.    

El mes de maig és especialment significatiu per la celebració del Jubileu de Siurana, el dia 9. Des de 1682 es puja a venerar la Mare de Déu de l’Aigua. Pel matí se celebra una multitudinària missa amb la participació de l’Arquebisbe de Tarragona i nombrós públic fidel. Després es dina, i per la tarda es va en processó fins el castell, per tal de demanar-li a la Verge el do de l’aigua i la pluja per a futures bones collites.

L’últim cap de setmana de maig o el primer cap de setmana de juny (depenent de com caigui la segona Pasqua) se celebra la Jornada Gastronòmica de Cornudella de Montsant. Es tracta d’una jornada força complerta que clou amb un multitudinari àpat de germanor. I diem complerta perquè a més a més de celebrar-se la Jornada Gastronòmica de l’Arròs amb Conill i dels Cargols Dolços i Coents, els cellers de la vila ofereixen una cata popular dels seus millors vins. Tot plegat, amb l’ambientació del mític Mercat d’Artesania que, no oblidem, fins fa poc se celebrava pels vols de Sant Joan.  

Per la festivitat de Sant Joan, el dia 23 de juny, els més joves van a buscar la Flama del Canigó fent relleus, que arriba des de Reus i es distribueix al Pla de l’Església des d’on surt cap a Ulldemolins i la Morera de Montsant. Quan es fa fosc s’encenen les fogueres i s’inicia el sopar de germanor al Parc Nou. La revetlla de Sant Joan culmina amb una festa disco a l’aire lliure. L’endemà és tradició pujar a peu a l’Ermita de Sant Joan del Codolar on, després d’esmorzar, se celebra la missa, que finalitza amb el cant dels goigs tradicionals.

El mes de juliol se celebra Sant Cristòfol amb un Ball popular a la Plaça de la Vila, que normalment es trasllada al dissabte més proper al dia 10. A la mitja part del ball es reparteix coca i vi per a tothom. Però l’autèntica festa local del poble no arriba fins el dia 10, dia en què tots els veïns beneeixen el seu vehicle al Pla de l’Església i després se’n van a dinar al riu o a la platja. 

L’últim dissabte de juliol es fa la Festa dels Caçadors, que consisteix en un Ball a la Plaça de les Bodegues amenitzat per una degustació de porc senglar.

Pel mes d’agost se celebra la festa de la Mare de Déu, el dia 15. És la Festa Major d’Albarca i de Siurana. En ambdues festes es porten a cap els tradicionals actes que es repeteixen any rere any. En el cas de Siurana, tenim el concurs de bitlles, el concurs de dibuix, el ball del fanalet, l’elecció de la pubilla, el sorteig del pernil, la ballada dels gegants, les sardanes, el vermut popular, etc. En el cas d’Albarca, la tradicional tirada de bitlles i el ball folklòric o l’actuació d’un grup de música, segons l’any. Antigament, el segon dia de la festa era dedicat a Sant Roc, i el tercer, com es fa encara avui, es puja a l’ermita de la Mare de Déu, on es fa missa i es canten els goigs tradicionals. L’Aplec del 17 d’agost acaba, com no, amb un dinar de germanor.    

El segon o quart diumenge de mes el grup sardanista Montsant organitza un Aplec de Sardanes a Cornudella de Montsant, amb sopar de germanor inclòs. Fins fa poc se celebrava a la Plaça de la Vila, però en l’actualitat es desenvolupa a les instal·lacions del Parc Nou.

La Festa Major de Cornudella de Montsant té lloc durant la segona quinzena del mes d’agost, amb un ampli ventall d’actes. Entre ells, podem destacar els diversos Balls i Concerts amb les orquestres més remunerades del panorama musical català, així com l’espectacle teatral i les mítiques havaneres. El poble llueix les seves millors gales per assistir a les instal·lacions de l’envelat que s’instaura de manera provisional a la Plaça de les Bodegues. No hi falta pregó, ni repic de campanes i tronada. Brindis amb cava i fruits secs. Festes disco i matinades pels carrers de la vila amb els grallers de Cornudella, i pels més petits, inflables i trenets per passejar-se… En fi, una pila d’actes que any rere any, consagren la Festa Major de Cornudella com una de les festes amb més afluència de públic de la zona.

Per Sant Joan Degollat, el 29 d’agost, es torna a anar a Sant Joan del Codolar. Aquesta festa és conseqüència d’un jubileu concedit pel papa Climent XIV el 1711. La pràctica d’aquest jubileu es va perdre durant molts anys i va ser reinstaurada el 1941. Amb alts i baixos, la festa ha perviscut, celebrada per la gent de Cornudella potser amb menys intensitat que les altres festes que tenen lloc a l’ermita.

Setembre s’enceta amb la Diada Nacional de Catalunya, el dia 11, data en què el poble organitza una gran paella popular a la Plaça de la Vila. En acabar el multitudinari dinar hi ha ball per tothom a la mateixa plaça. El dissabte més proper a la Diada es realitza un concurs de cocs ràpids que acaba amb una xocolatada desfeta popular, amenitzada per un espectacle infantil. 

A cavall d’octubre i novembre se celebra la castanyada amb una festa disco pels més marxosos del poble. El calendari festiu culmina amb les festes de Nadal, amb les celebracions i costums que tots coneixem. La Missa del Gall, el dia abans de Nadal a les 12h de la nit, per exemple, o el Cagatió Popular a la Plaça de la Vila, el mateix dia 25 al matí, es complementen amb la celebració del Parc Infantil de Nadal, que dura tota la setmana, i que compta amb un seguit de tallers i jocs per la mainada. L’any acaba amb una esbojarrada festa amb discoteca mòbil, després de menjar-nos el raïm amb el toc de campanes al Pla de l’Església.

Cultura i lleure

Hi ha una llegenda sobre el naixement de Cornudella de Montsant. Es diu que durant una cacera, la filla del comte de Prades es va allunyar de la comitiva i es va perdre. Quan es va trobar que no podia reprendre el camí de tornada, va fer sonar el corn que duia i tothom va reconèixer que el so provenia del corn d’ella. El seu pare, el comte Julià, en acció de gràcies va fer construir una capella, que seria l’origen de la vila de Cornudella de Montsant.

Llocs d’interès

El nucli urbà de Cornudella de Montsant neix a les acaballes del segle XII, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià. Estem parlant d’on ara hi ha la Plaça de la Vila, al voltant de la qual encara es conserven algunes cases amb arcades apuntades d’època medieval (al carrer de la Vileta, al carrer Major, al carrer de l’Església o al carrer del Tou).

La primitiva població estaria envoltada per una muralla, tal i com esmenta la documentació baix medieval. El creixement del poble seria al llarg del carrer Major i del Tou, on passaria el camí de Prades a la Morera. En aquests carrers i a la plaça trobem els edificis més significatius de la població, molts d’ells amb façanes i elements decoratius dels segles XVII i XVIII, moments àlgids en el creixement de Cornudella. Alguns exemples són Cal Toval, el número 19 del carrer Major, ara seu del Museu Peris – Aragonès, o Ca l’Esteve o Aleu, amb façana del segle XIX (número 48).

Al carrer del Tou hi ha altres edificis força interessants, com Cal Catero o Cal Miralles, amb unes imponents façanes de pedra d’estil renaixentista. Al número 10 del mateix carrer hi ha Cal Porret, que conserva arcades gòtiques al seu interior. Al carrer de Sant Isidre hi ha Cal Miquel Pólvora i Cal Cardona està al carrer de les Eres (número 9). Al carrer Sant Jaume número 5 hi ha Cal Cúries o Cal Juncosa; a la Plaça de Sant Joan hi ha Cal Carletes o Vinyes, amb les baranes del balcó de ferro forjat, i prop seu hi ha Cal Pinyol, al número 2 del carrer Abeuradors.

La Plaça de la Vila és el centre de la vila del poble. Originàriament seria un espai al voltant de la primera església parroquial, que amb el pas del temps s’ha transformat en una zona oberta d’ús públic. En primer lloc criden la nostra atenció els porxos dels segles XVII – XVIII. A la plaça destaquen la façana renaixentista del número 1, la del número 2 i la llinda de la casa que porta el número 3, de 1771. La Fonda del Racó, de llarga tradició hostalera, té la façana reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Hem de destacar també el número 13, Cal Tomasito, del segle XVIII. Els dimecres s’hi celebra el mercat setmanal, i és l’escenari dels principals esdeveniments de la vila, com el Ball de Sant Cristòfol o la Gran Paella Popular que se celebra l’11 de setembre per commemorar la Diada Nacional de Catalunya.

Altres llocs d’interès per la visita del poble són la Plaça de Sant Joan, el monument dels Artesans al carrer del Balç i els locals de la Renaixença i l’Íntim, seus de sengles entitats de la població, amb una llarga tradició de vida associativa. Són interessants les fonts de la Plaça de Sant Joan i la font de Dalt, al carrer de Sant Andreu.

Al carrer del Pilar hi ha un antic oratori dedicat a aquesta advocació. És un petit edifici del segle XVIII que va fer les funcions de parròquia quan el temple es va convertir en fortificació el 1875.

Serveis