Ahir va tenir lloc la sessió informativa “El parc que no volem i el futur que mereixem”, on l’Ajuntament de Cornudella de Montsant va explicar el seu posicionament respecte el parc natural de les muntanyes de Prades, Poblet i Serra de la Llena que projecta el Govern de la Generalitat. L’alcaldessa, Meritxell Cardona, va destacar que no volen que la massa social i l’economia del territori no es vegin perjudicats. Va afirmar que «coneixem les limitacions que això ha comportat i el parc natural de les Muntanyes de Prades és un megaprojecte que necessitarà una inversió important i la partida prevista per la Generalitat no la contempla». L’acte va ser organitzat conjuntament amb la Societat de Caçadors de Cornudella, Gremi de la Pagesia Catalana, País Rural, Consorci Forestal de Catalunya, Boscat i l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona. Curiosament ahir els grups parlamentaris del PSC i d’ERC van convocar al Parlament a les entitats que havien de participar en aquest l’acte, per parlar de l’Agència Catalana de la Natura, projecte que fa cinc anys que està sobre la taula.
A conseqüència d’això el president de País Rural, Sr. Àlex Serrahima, va haver d’intervenir telemàticament. El Sr. Serrahima va concloure que “els parcs naturals no es poden fer d’esquena al territori, per una petita minoria”, i que si tenen un enfocament turístic, com un parc temàtic, la gent acaba sense comprendre la funció primària del bosc. Es va preguntar per què la gent de les Muntanyes de Prades està acceptant el parc tal com s’està proposant, és a dir, concebut com una entitat conservacionista paral·lela aliena al model productiu del sector primari.
El Dr. Víctor Resco de Dios, catedràtic de la Universitat de Lleida d’enginyeria forestal i canvi global, va posar ciència a la qüestió. Va explicar que el model de parcs naturals que se segueix a Catalunya s’inspira en el dels Estats Units d’Amèrica, i ho va il·lustrar amb els exemples de Yosemite i Yellowstone; allí el govern va expulsar els indígenes que hi vivien i va instaurar un sistema edenístic, i fins avui s’explica als visitants que així seria la Terra si no hagués existit la humanitat. Per contra, el Dr. Resco va defensar que els boscos es conserven millor si són gestionats per les comunitats locals que no pas si són deixats a la restricció del conservacionisme, que implica en realitat un abandó.
Finalment van intervenir Josep Maria Vila d’Abadal, silvicultor; Jordi Tarradas, de Boscat; Eduard Escolà, del Gremi de la Pagesia Catalana; Joan Rovira, del Consorci Forestal de Catalunya; i Joan Llagostera, de l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona. Tots van coincidir a destacar la infradotació econòmica i de recursos de l’actual model de parcs naturals de Catalunya, gestionats per una llei de 1985, que s’ha quedat clarament desfasada.
Durant l’acte es va presentar la plataforma Les Veus de les Muntanyes, crítica amb com es planteja el parc natural. El seu portaveu, Eduard Escolà, va apuntar que «s’ha de comunicar a tots els titulars de les terres on es vol fer el parc, cosa que no s’ha fet, i l’òrgan de governança ha d’estar gestionat per la gent del territori».
