La Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística; la Llei 22/2010, de 20 de juliol del Codi de consum de Catalunya, i la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires regulen la normativa lingüística aplicable als comerços, entre d’altres establiments.
Bàsicament, estableixen que han de disposar del rètol exterior i la cartelleria fixa a l’interior, com a mínim, en català, a més d’altra documentació com les invitacions a comprar, per exemple.
Quant a l’ús oral de la llengua, estableixen el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. L’expressió “ser atès” significa l’obligació d’entendre, almenys, qualsevol persona consumidora que s’expressi en les dues llengües, sense que es vegi obligada a deixar de parlar en la llengua que ha escollit.
De fet, també disposen que les persones que accedeixen a l’activitat comercial i a la prestació de serveis han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les dues llengües.
El Servei Comarcal de Català del Priorat ofereix els seus serveis per ajudar les empreses i comerços a adaptar-se a la normativa vigent: priorat@cpnl.cat / 977 83 19 83.
Legislació lingüística bàsica d’aplicació al comerç
Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Article 34
Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
Article 32
L’atenció al públic
1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.
[…]
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
Article 128-1
Drets lingüístics de les persones consumidores
- Els conumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
- Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
- Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin.
Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires
Article 8
Exercici de l’activitat comercial i de la prestació de serveis
[…]
- Les persones que accedeixin a l’activitat comercial i a la prestació de serveis, àdhuc aquelles que ho facin en qualitat de treballadors assalariats, han de conèixer les condicions de l’exercici de l’activitat comercial i de la prestació de serveis a Catalunya i han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.
